dissabte, 4 de febrer de 2017

dimecres, 4 de gener de 2017

Projecte interdisciplinar "Tothom hauria de ser feminista"

Captura.PNG

Durant el mes de novembre l'alumnat de 4t D'ESPA ha estat realitzant el projecte interdisciplinar "Tothom hauria de ser feminista". Des de les diferents assignatures i a partir de la lectura del discurs (Ted Talks) de l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie.




Exposició Dones científiques 

foto de Escola de Persones Adultes d'Eivissa i Formentera - CEPA Pitiüses.
foto de Escola de Persones Adultes d'Eivissa i Formentera - CEPA Pitiüses.
foto de Escola de Persones Adultes d'Eivissa i Formentera - CEPA Pitiüses.
foto de Escola de Persones Adultes d'Eivissa i Formentera - CEPA Pitiüses.

L'activitat de cloenda d'aquest projecte va ser la taula rodona, moderada per l'alumna Josefa Martínez, que es va dur a terme al Club diario de Ibiza després de la projecció de la TED Talk. A la taula rodona hi van participar Marcia Zambrano, alumna de 3r ESPA i camionera de professió, Roser Alenyar, tècnica del Casal de Dones de l´Ajuntament d'Eivissa, i Laura Costa Gotarredona, advocada.
Aquest acte va ser inclòs dins de les Jornades Culturals del CEPA Pitiüses d'aquest curs.

Feminismo y educación en el Club Diario

diumenge, 18 de desembre de 2016

El Maestrat

La Montserrat Cirera ens explica en aquest text la seva estada al Maestrat. Llegiu-lo i segur que si teniu l'oportunitat us animau a visitar aquest lloc.

En contra del que acostumo a fer, no he buscat ni a google ni a internet cap mena d’informació prèvia. No vull anar amb idees preconcebudes. El Maestrat és un lloc completament desconegut per mi, em deixaré portar i que sigui l’entorn que directament se’m mostri.

Al principi, des de la carretera estreta i sinuosa, el paisatge colpeix per les abruptes crestes, els cingles, barrancs i canals, de tant en tant petits pobles aferrats al cim de penyes escarpades. La vida aquí no ha hagut de ser gens fàcil i per conèixer-ho, cal deixar el cotxe i les presses i endinsar-se pels seus camins.
És llavors quan se t'ofereixen toves catifes de fulles amb els colors de la tardor, música de fons dels rierols, matolls aromàtics, gavarreres i de tant en tant un saltant d'aigua. Seguir aquests camins ens pot portar a una ermita, on es palpa el fervor de generacions, al naixement d’un riu, que durant milers d’anys ha esculpit el congost per on s’esmuny, o al cim de un turó, des d’on fruir del vol de les aus i amb sort de l’agilitat i elegància de les cabres hispàniques.

Els pobles estan fortificats i les seves cases de pedra, les places amb safareig públic i les porxades dels seus carrerons ens parlen de temps passats.  Serà per això que, arraulida al llit, crec sentir música de dolçaina i en aclucar els ulls la meva indumentària “decathlon”, a la cadira al costat del llit, es converteix en un vestit de camperola medieval. Deixo que el somni m’embolcalli...