Al CEPA Pitiüses i durant el mes d'octubre estem treballant una qüestió de primer ordre i que no ens està deixant indiferents. Ens referim a la crisi humanitària provocada per l'èxode massiu de persones que miren d'arribar a Europa fugint de la guerra a Síria, prinicipalment. Així hem celebrat un acte conjuntament amb Amnistía Internacional i l'ONG Acción contra el Hambre al Club Diario de Ibiza el 23 d'octubre de 2015. Aquí tens un fragment de la nostra aportació a l'acte:
Al CEPA Pitiüses treballem cada dia acollint alumnat migrant. Són persones que arriben cada dia a l’escola amb un somriure i plens d’il·lusió, que agraeixen la tasca docent i la valoren, que respecten el professorat i la resta de l’alumnat, que troben a l’escola un espai on participar a la societat, informar-se i ampliar els seus horitzons. Aporten a la resta de la comunitat educativa la seva generositat i algunes pinzellades de la seva cultura d’origen. Per al professorat suposa un repte diari donar resposta a les seves necessitats, perquè moltes vegades ens falten coneixements i recursos, però com a docents de l’escola pública, tot i les nostres mancances, no ens podem quedar amb els braços plegats. Tenim l’obligació de fer la nostra petita contribució treballant perquè a la nostra societat l’atenció a les persones sigui més justa i solidària. On totes i tots, independentment del seu origen i les seves circumstàncies, comptin amb les mateixes oportunitats.
Per això volem aprofitar aquest acte per mostrar públicament la nostra predisposició a col·laborar amb les administracions d'educació locals i autonòmiques per donar una acollida adequada a les persones refugiades que arribin a les Pitiüses. Persones que arriben sense res a les mans, que amb sort, seran acollides per una família desconeguda, que a penes coneixeran la nostra cultura i que, emocionalment es trobaran en una situació molt delicada perquè no sols han perdut les seves possessions sinó també les seves professions, el reconeixement social, el cercle familiar i d’amistats, els costums... Per a nosaltres, des de la nostra quotidianitat, ens és molt difícil fer-nos a la idea del que suposa tot això, perquè potser no ho hem viscut mai, però encara que no puguem ajudar-los a cobrir totes aquestes pèrdues, sí que podem col·laborar a facilitar que puguin tornar a començar una nova vida, acollint-los com fem amb les persones que arriben noves al nostre veïnat. Només necessitem un canvi de mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada